A l’escola Lexia des de fa molts anys ens dediquem a atendre alumnes amb necessitats educatives especials. Entre d’altres, estem especialitzats en el treball amb infants i adolescents amb TDAH/I. El director de l’escola, Julio de Planas, expert en aquest tema, ens explica els aspectes fonamentals d’aquest trastorn.
La història clínica constitueix la base del diagnòstic que ens donarà fonaments per poder diferenciar si és un TDA-H d'origen neurològic o psíquic-afectiu
La família necessita un diagnòstic i això és complex en el terreny neuropsicològic. De vegades, pensem que un trastorn psíquic pot ser una moda passatgera, a la qual no se li dóna tanta importància, com per a consultar a un especialista.
Si després de valorar al nen@, observem que l'estructura s'ajusta a un TDA-H haurem d'especificar quin grup li pertoca
• TDA Desatent
• TDA-H Combinat ( lleu, moderat, greu)
• TDA-H Hiperactiu-impulsiu
• TDA-H Amb conducta antisocial
• TDA-H Amb retard mental lleu (Bord-line)
• TDA-H Amb signes d'immaduresa neurològica que originen problemes en l'aprenentatge escolar
I una infinitat de classificacions de components combinats.
El diagnòstic haurà de ser el més clar possible per tranquil·litzar a la família, indagant en els aspectes orgànics del TDA-H i així desculpabilitzar als pares, per la qual cosa l'abordatge terapèutic serà més còmode per obtenir confiança.
Crec que no hauríem de precipitar-nos en un pronòstic perquè una síndrome pot evolucionar de diferents maneres.
La informació i coordinació amb altres professionals (mestres, psicopedagogs, psicòlegs, logopedes...) són necessàries i útils tant a nivell diagnòstic com per ajudar a la família en les pautes, conductes del nen/a... afegint que aquesta se sentirà recolzada si comprova que existeix una bona col·laboració.
TRASTORNS EN L'APRENENTATGE
Les dificultats atencionals i de concentració incideixen directament en els aprenentatges escolars.
La manca d’atenció dels nen@s hiperactius dificulta seriosament la selecció i captació d'estímuls sensorials. Són incapaços de relacionar la informació i la seva capacitat d'abstracció i generalització es veuen minvades.
En un nombrós grup de nen@s TDA-H s'observen trastorns de coordinació viso-espacial que afecta a la lecto-escriptura.
Els trastorns de l'aprenentatge poden afectar a una o més àrees.
• Llenguatge escrit = Dificultat en l'escriptura, lectura , ortografia.
• Llenguatge parlat= Dificultats per parlar, per expressar-se, organitzar el discurs, escoltar o comprendre.
• Aritmètica = Dificultat per comprendre conceptes matemàtics o realitzar operacions aritmètiques.
Si després de valorar al nen@, observem que l'estructura s'ajusta a un TDA-H haurem d'especificar quin grup li pertoca
• TDA Desatent
• TDA-H Combinat ( lleu, moderat, greu)
• TDA-H Hiperactiu-impulsiu
• TDA-H Amb conducta antisocial
• TDA-H Amb retard mental lleu (Bord-line)
• TDA-H Amb signes d'immaduresa neurològica que originen problemes en l'aprenentatge escolar
I una infinitat de classificacions de components combinats.
El diagnòstic haurà de ser el més clar possible per tranquil·litzar a la família, indagant en els aspectes orgànics del TDA-H i així desculpabilitzar als pares, per la qual cosa l'abordatge terapèutic serà més còmode per obtenir confiança.
Crec que no hauríem de precipitar-nos en un pronòstic perquè una síndrome pot evolucionar de diferents maneres.
La informació i coordinació amb altres professionals (mestres, psicopedagogs, psicòlegs, logopedes...) són necessàries i útils tant a nivell diagnòstic com per ajudar a la família en les pautes, conductes del nen/a... afegint que aquesta se sentirà recolzada si comprova que existeix una bona col·laboració.
TRASTORNS EN L'APRENENTATGE
Les dificultats atencionals i de concentració incideixen directament en els aprenentatges escolars.
La manca d’atenció dels nen@s hiperactius dificulta seriosament la selecció i captació d'estímuls sensorials. Són incapaços de relacionar la informació i la seva capacitat d'abstracció i generalització es veuen minvades.
En un nombrós grup de nen@s TDA-H s'observen trastorns de coordinació viso-espacial que afecta a la lecto-escriptura.
Els trastorns de l'aprenentatge poden afectar a una o més àrees.
• Llenguatge escrit = Dificultat en l'escriptura, lectura , ortografia.
• Llenguatge parlat= Dificultats per parlar, per expressar-se, organitzar el discurs, escoltar o comprendre.
• Aritmètica = Dificultat per comprendre conceptes matemàtics o realitzar operacions aritmètiques.
• Raonament = Dificultats per integrar i organitzar les idees.
• Memòria = Dificultats per recuperar la informació.
Ningú pot aconseguir un bon nivell d'aprenentatge si no pot sostenir l'atenció durant un temps raonable.
El/la nen@ hiperactiu es comporta de forma poc segura a l'escola, pot estar confús sobre les instruccions i, amb freqüència, fracassa en l'organització i finalització de tasques assignades. La no persistència motora (incapacitat per mantenir un acte o un moviment amb alguna finalitat) i la perseveració verbal o motora (llenguatge o moviments repetitius) s'associen freqüentment amb una concentració molt pobra.
També són evidents incapacitats visuals i visuals-motores, auditives i de percepció. El/la nen@ pot presentar una imatge corporal distorsionada, escassa orientació espacial, còpia desorganitzada de figures geomètriques i incapacitat per reconèixer la grandària i la textura dels objectes, així com incapacitat per diferenciar la dreta i l'esquerra i per identificar els diferents dits.
Els nens hiperactius solen tenir dificultat per realitzar proves de comprensió que impliquin raonament abstracte, organització del coneixement i formació de conceptes. El pensament pot estar desorganitzat.
• Memòria = Dificultats per recuperar la informació.
Ningú pot aconseguir un bon nivell d'aprenentatge si no pot sostenir l'atenció durant un temps raonable.
El/la nen@ hiperactiu es comporta de forma poc segura a l'escola, pot estar confús sobre les instruccions i, amb freqüència, fracassa en l'organització i finalització de tasques assignades. La no persistència motora (incapacitat per mantenir un acte o un moviment amb alguna finalitat) i la perseveració verbal o motora (llenguatge o moviments repetitius) s'associen freqüentment amb una concentració molt pobra.
També són evidents incapacitats visuals i visuals-motores, auditives i de percepció. El/la nen@ pot presentar una imatge corporal distorsionada, escassa orientació espacial, còpia desorganitzada de figures geomètriques i incapacitat per reconèixer la grandària i la textura dels objectes, així com incapacitat per diferenciar la dreta i l'esquerra i per identificar els diferents dits.
Els nens hiperactius solen tenir dificultat per realitzar proves de comprensió que impliquin raonament abstracte, organització del coneixement i formació de conceptes. El pensament pot estar desorganitzat.
La memòria, tant a curt com a llarg termini, pot ser defectuosa i la capacitat de judici pot estar disminuïda.
CURS I PRONÒSTIC
Les conductes varien amb l'edat (acceptant que és una síndrome crònica):
Preescolar, de 3 a 5 anys: activitat permanent, agressivitat, copeja i empeny, sorollós, interromp, rabietes excessives, curiositat inaccessible sota compliment de normes.
Infància, de 9 a 12 anys: es distreu amb facilitat, tasques sense acabar i falta d'organització. Percebut com a immadur, impacient, parla sense consideració.
Adolescents, de 13 a 18 anys: participa en comportaments de risc, inquietud, mala relació amb els iguals, dificultat amb la figura de l'autoritat, baixa autoestima.
Les simptomatologies de trastorn oposicionista, creix en la pre i en l'adolescència, la presència dels trastorns de conducta oscil·len entre un 20% i un 40%. Els trastorns de l'aprenentatge vénen entre un 20% i un 40% i a EUA un 33% de nens amb TDA-H són dislèxics.
Els trastorns emocionals (ansietat-depressió) són factors a tenir en compte, abús de substàncies: 19% dels adolescents de 16 anys han estat detectats.
Edat adulta: desordenat, poca planificació, perd coses, múltiples ocupacions i/o els rebutja, labilitat en el seu estat d'ànim, canvis bruscs d'humor, inicia molts projectes però finalitza pocs, menor estabilitat familiar, autoestima i habilitats socials afectades, comportament sexual més arriscat.
FACTORS DE PROTECCIÓ
• Diagnòstic i tractament precoç
• Nivell educacional alt dels pares.
• Bona salut infantil
• Alta estabilitat familiar i escolar
• Habilitats cognitives i de llenguatge
• Autoestima
Pronòstic desfavorable
• 50% dels casos en què els símptomes han persistit en l'adolescència també persisteixen en l'edat adulta.
• Persones afectades no controlats poden presentar riscos de:
• Abús de substàncies
• Comportament antisocial
• Depressió i/o ansietat
• Menor escolarització amb pitjors resultats
• Ocupacions laborals de menor estatus
ORIENTACIÓ ESCOLAR
Per tot això quan aquests nois presentin trastorn en els aprenentatges escolars haurem de reestructurar tots els processos didàctics modificant conductes i adaptant programes pedagògics com a objectiu immediat de crear major autonomia.
Les conductes varien amb l'edat (acceptant que és una síndrome crònica):
Preescolar, de 3 a 5 anys: activitat permanent, agressivitat, copeja i empeny, sorollós, interromp, rabietes excessives, curiositat inaccessible sota compliment de normes.
Infància, de 9 a 12 anys: es distreu amb facilitat, tasques sense acabar i falta d'organització. Percebut com a immadur, impacient, parla sense consideració.
Adolescents, de 13 a 18 anys: participa en comportaments de risc, inquietud, mala relació amb els iguals, dificultat amb la figura de l'autoritat, baixa autoestima.
Les simptomatologies de trastorn oposicionista, creix en la pre i en l'adolescència, la presència dels trastorns de conducta oscil·len entre un 20% i un 40%. Els trastorns de l'aprenentatge vénen entre un 20% i un 40% i a EUA un 33% de nens amb TDA-H són dislèxics.
Els trastorns emocionals (ansietat-depressió) són factors a tenir en compte, abús de substàncies: 19% dels adolescents de 16 anys han estat detectats.
Edat adulta: desordenat, poca planificació, perd coses, múltiples ocupacions i/o els rebutja, labilitat en el seu estat d'ànim, canvis bruscs d'humor, inicia molts projectes però finalitza pocs, menor estabilitat familiar, autoestima i habilitats socials afectades, comportament sexual més arriscat.
FACTORS DE PROTECCIÓ
• Diagnòstic i tractament precoç
• Nivell educacional alt dels pares.
• Bona salut infantil
• Alta estabilitat familiar i escolar
• Habilitats cognitives i de llenguatge
• Autoestima
Pronòstic desfavorable
• 50% dels casos en què els símptomes han persistit en l'adolescència també persisteixen en l'edat adulta.
• Persones afectades no controlats poden presentar riscos de:
• Abús de substàncies
• Comportament antisocial
• Depressió i/o ansietat
• Menor escolarització amb pitjors resultats
• Ocupacions laborals de menor estatus
ORIENTACIÓ ESCOLAR
Per tot això quan aquests nois presentin trastorn en els aprenentatges escolars haurem de reestructurar tots els processos didàctics modificant conductes i adaptant programes pedagògics com a objectiu immediat de crear major autonomia.
Tots aquests aspectes ens conviden a reflexionar sobre com funciona el sistema educatiu actual? i quines són les possibles modificacions o interpretacions de la llei educativa?
Els professionals que treballen a l’etapa primària són coneixedors de que tots els alumnes no evolucionen igual, se’ls presta major temps per madurar el procés dels aprenentatges i són més permissius, la dificultat se centra en la Secundària, on s’acumulen factors distorsionadors pel TDA-H.
Julio de Planas Ausás
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada