Recordant la Concha

Recordant la Concha.  “La nostra dire”.

Una dona forta,  emprenedora,  de gran carácter.  Va tenir  la bona idea de fundar l’escola  Lèxia.  S’hi ha dedicat en cos i ànima.

Tots els "profes" que l’hem viscut, l’hem patit i l’hem estimat.

Tot ho feia pels alumnes, amb molta implicació.

Hem après del seu saber fer i la seva valentía.

Simpàtica, alegre i generosa , eren les seves qualitats.

Ens feia riure, quan en una conversa, i posava animació: gesticulava, feia cares……cosa

que feia que fos més entenedor.

Altres vegades, quan ens explicava alguna cosa, de cop, es posava a parlar en francés.

Nosaltres , parant l’orella, quedavem que no sabiem si haviem de dir “que si o que no”.

TRES HAN ESTAT LES SEVES COSES MÉS IMPORTANTANTS:

La seva familia, el seu estandart.

La companyia del Haluffi, un ferm bastó.

L’escola la seva ilusió.

Et diem l’ùltim adéu. El teu record perdurarà entre nosaltres.